Corrosió galvànica: com unir metalls diferents
La corrosió galvànica, també anomenada corrosió de contacte, pot accelerar el deteriorament d’un metall quan està connectat elèctricament amb un altre i tots dos es mullen amb un electròlit comú. Per això, per triar les fixacions no n’hi ha prou amb els noms dels metalls: cal conèixer la humitat, els recobriments i les superfícies exposades de les peces. La protecció consisteix a escollir materials compatibles, interrompre el circuit elèctric o evitar una humectació prolongada.
Quan es forma un parell galvànic
Han de coincidir potencials de corrosió diferents en el medi considerat, una connexió conductora entre els metalls i un electròlit que uneixi les seves superfícies. Una pel·lícula d’aigua amb sals dissoltes pot actuar com a electròlit; no cal submergir tot el conjunt. També en interiors s’han de tenir en compte la condensació i la neteja amb aigua.
El metall menys noble del parell es converteix en ànode i pateix l’atac preferent; l’altre actua com a càtode. Aquestes funcions depenen del medi i de l’estat de la superfície. Una sèrie galvànica per a aigua de mar no és una taula universal de compatibilitat, i la diferència entre potencials estàndard no determina la velocitat de corrosió d’una unió real.
Com el disseny de la unió modifica el risc
Importa l’àrea de les superfícies exposades mullades per l’electròlit, no la massa de les peces ni únicament la zona on es toquen. Un ànode petit al costat d’un càtode gran és especialment desfavorable: l’atac es concentra en una superfície reduïda. La taula mostra principis d’avaluació, no combinacions autoritzades per a qualsevol obra.
| Situació | Què determina el risc | Mesura pràctica |
|---|---|---|
| Unió seca entre metalls diferents | Sense un electròlit comú, aquest mecanisme no actua | Comprovar la possibilitat de condensació i entrada d’aigua |
| Fixació d’alumini en una peça gran d’acer inoxidable, amb humitat | Un ànode petit d’alumini està connectat amb un càtode gran | Revisar el material de la fixació i la protecció de la unió |
| Fixació d’acer inoxidable en una peça gran d’alumini | La relació de superfícies és més favorable, però la sal i l’aigua retinguda mantenen el risc | Avaluar el medi, l’aïllament i l’evacuació de l’aigua |
| Només està pintat el metall menys noble | Una ratllada deixa al descobert un ànode petit al costat d’un càtode gran | Triar una protecció que tingui en compte tots dos elements del parell |
Com protegir una unió mecànica
- Identifiqueu els aliatges, els recobriments i les condicions de servei: pluja, condensació, contaminació salina i immersió. Comproveu la combinació a la documentació del fabricant del sistema.
- Preveieu l’evacuació de l’aigua i la possibilitat d’assecat. Els intersticis i les acumulacions de brutícia poden retenir l’electròlit; el segellament ha d’adequar-se al disseny i a les condicions d’ús.
- Per separar elèctricament les peces, reviseu tot el recorregut de contacte: junta entre peces, casquet al voltant del pern, volanderes i rosca. Una sola volandera de plàstic no garanteix la interrupció del circuit. Els aïllants han de suportar la càrrega i el medi.
- Si feu servir recobriments de barrera, protegiu la superfície catòdica o tots dos elements, no només l’ànode. Comproveu els danys durant el muntatge i l’estat del recobriment durant el manteniment.
Quan cal una avaluació específica
L’absència d’un parell galvànic no descarta altres formes de corrosió. Les unions portants, les canonades i les connexions permanentment mullades requereixen solucions de projecte adaptades al medi concret; aquesta taula no permet establir la vida útil ni la càrrega admissible.
L’aïllament elèctric de peces mecàniques no s’ha de traslladar automàticament als contactes que condueixen corrent, a la posada a terra o a les connexions equipotencials: en aquests casos, la continuïtat elèctrica pot ser obligatòria. Cal utilitzar els connectors compatibles i les proteccions previstos al projecte per a aquestes connexions.